En PNL utilitzem una tècnica per aconseguir objectius que s’anomena la tècnica de Barbra Streisand.
Quan estava fent el practitioner vaig preguntar perquè es deia així, la resposta va ser: perquè la cantant la feia servir. Obvi!!
L’interessant d’aquesta tècnica és que comencem pel final, en una mena d’enginyeria inversa. Imaginem que ja hem aconseguit l’objectiu. Sentim el que sentiríem, veiem el que veurien i escoltem el que escoltaríem si el nostre somni s’hagués fet realitat. Després caminem endarrere per la línia del temps i anem veient i prenent nota dels passos que hem donat per aconseguir-lo.
Bastants anys abans, un escriptor emmarcat a dins del Nou Pensament, Neville Godard, ens parlava del poder de la imaginació y de les seves propietats quasi màgiques i divines. Parlava de la llei de l’Assumpció. Perquè es faci realitat el que vols aconseguir, deia, cal que la teva consciència ja visqui com si ho haguessis aconseguit. No importa que tot al teu voltant ho desmenteixi, cal que tu et creguis i sentis que ja ho tens.
Sé que no és fàcil tenir aquesta fe, aquesta determinació que trenca totes les barreres i totes les pors. Però llegint a Neville i posant en practica el que ensenya t’adones que funciona, tot i que no sabem per què.
La Programació Neuro-Lingüística ha incorporat aquestes idees en la seva pràctica. Com? A través d’una tècnica precisa i poderosa, la tècnica de Barbra Streisand.
